Fins ara, hem pogut veure dos corrents psicològics molt importants en el seu moment, i ara ens mirarem les coses amb unes altres ulleres, amb les del conductisme.
El conductisme, és una doctrina segons la qual l'estudi de la conducta ha de circumscriure's a l'estudi de les dades objectivament observables i mesurables del comportament, excloent-ne la descripció del contingut de la consciència i prescindint de la introspecció.
El creador del conductisme va ser J.B. Watson. Aquest entenia la conducta com un conjunt de respostes originades per estímuls procedents de l’exterior; les persones captem aquests estímuls i aprenem. El conductisme va sorgir als inicis del segle XX com a reacció de l’enfrontament amb l’introspeccionisme. El construccionisme de Watson va ser molt radical i més endavant diversos autors com Hull, Skinner, Tolman i Guthrie van continuar amb les teories bàsiques de Watson i del conductisme però van aplicar alguns canvis que no suposaven el radicalisme de Watson.
Al fundador del conductisme no li agradava gens el concepte de que la psicologia es una ciència que estudia els estats de consciència ja que aquests estats costaven molt de definir. La ciència que ell volia explicar era una ciència basada amb una conducta observable. El que estudiava era ven senzill i ho podem reduir amb un esquema molt simple:
Però el conductisme tenia una faceta de la conducta humana que s’havia de saber abans; es a dir: anticipar-se i aquest fet no oferia cap eina; per això a mitjans del segle XX va aparèixer un nou corrent que acabaria de complementar al conductisme; aquest corrent es va anomenar la psicologia cognitiva. I amb aquesta apareix un nou esquema on comprèn ja com reacciona un ésser davant d’un estímul i quina resposta transmet davant d’aquest. Pot ser que aparèixi una reacció i una proacció. La primera l’organisme no la tria i en el segon cas sí.
Per tant, l’esquema d’aquesta segona psicologia seria:
La teràpia conductual cognitiva
característiques
La teràpia conductual cognitiva es una de les teràpies més comunes dins la psicologia clínica ja que es centra en ajudar al pacient, a identificar els seus pensaments de manera que ell sigui conscient de com aquests influeixen de manera directe en els seus sentiments i emocions. (depenent de com aprenem a interpretar les diferents situacions, ens podem sentir millor o pitjor, actuen després d’una forma productiva o bloquejar-nos per aquests pensaments.
Qui utilitza aquestes teràpies diuen que a partir d’unes pautes concretes, tothom pot ser capaç d’aprendre a detectar i canviar el seu estat d’ànim amb l’objectiu de sentir-se millor.
La terapia cognitiva- conductual, a diferencia de les teràpies psicodinàmiques, que es centren en els pensaments inconscients s’aboca a modificar comportaments i pensaments. Està orientada al present, s’investiga el funcionament de com s’actua i no es mira cap al passat, tot i que evidentment és fa una historia clínica. Aquestes teràpies es basen en “què s’ha de fer per canviar” que no pas en el “perquè” s’ha de canviar.
El model Aconteixament - Belief (creènsa) - Conseqüència emocional)
Aquesta teràpia intenten solucionar els problemes d’una persona des de dos punts de vista: El que pensa (cognitiu) la persona i el que fa (conductual) aquesta.
Segons aquest model, el pensament, l’emoció i la conducta són tres aspectes psicològics molt relacionats. Es basa en que el pensament és el que domina les nostres emocions i en que els individus construïm el nostre propi món i les creences com també diu que al llarg de la vida les persones anem configurant el sistema de creences que la persona elabora en relació al seu entorn. Aquestes creences que anem elaborant gràcies a l’entorn les anomenem distorsions cognitives.
Objectiu
L’objectiu de la teràpia cognitiva és aprendre a reconèixer i canviar els patrons cognitius que produeixen aquestes idees i conductes desadaptades. Aquesta teràpia no pretén que visquem en un món sense emocions
Les distorsions cognitives. (pràctica)
Les distorsions cognitives són esquemes equivocats d’interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives com ara alteracions emocionals fruit de la creença perjudicial en els pensaments negatius, conflictes en les relacions amb els altres a partir de les interpretacions errònies que és generen i en la forma de veure la vida, que pot esdevenir simplista o negativa.
Hi ha diverses distorsions cognitives:
Generalització excessiva | Prenc casos aïllat i generalitzo la seva validesa a tota la resta | 1-. Tots els polítics són uns farsants 2-. Els estudiants d’informàtica són molt diferents als altres estudiants |
Abstracció selectiva | Enfoco exclusivament certs aspectes, usualment negatius, d’un esdeveniment o una persona i excloc la resta de característiques. | 1-. No tornaré mai més a aquell restaurant ja que tenen un quadre molt lleig 2-. Nota de l’examen un 9: l’examen no m’ha anat bé perquè he fallat una pregunta |
Polarització o pensament tot o res | Interpreto els esdeveniments i les persones en termes absoluts –sempre, mai, tothom, ningú,...). | 1-. Sempre tinc mala sort 2-. Ningú, mai, podrà suplir el lloc de la meva ex- dona, mai més seré feliç amb cap altre |
Desqualificació d’allò positiu | Desestimo experiències positives per raons arbitràries. | 1-. He fet 30 punts en el partit; els he fet ja que l’equip contrari era molt dolent 2-. Una noia m’ha somrigut a una discoteca: ho ha fet perquè m’ha confós amb una altre persona |
Lectura del pensament | Pressuposo les intencions dels altres. | 1-. Segur que pensa que no sóc prou atrevit. 2-. A tu el que et passa és que tens por a enfrontar-te a la teva mare. |
Endevinar el futur | Predic o profetitzo el resultat d’esdeveniments abans que es donin. | 1-. Em compro un cotxe nou perquè segur que trobaré una nova feina. 2-. No surto al carrer perquè em passarà alguna desgràcia |
Magnificació i minimització | Sobreestimo o subestimo esdeveniments o persones. | 1-. He aprovat un examen, segur que els aprovo tots. 2-. Se m’ha mort un fill, però encara en tinc tres més. |
Raonament emocional | Formulo arguments basats en com em sento i no en elements racionals. | 1-. M’ha semblat una estúpida, per tan l’evitaré. 2-. Avui estic trista, per tan avui no vull veure a ningú. |
Etiquetar erròniament | Assigno un nom a alguna cosa en lloc de descriure una conducta de forma objectiva. L’etiqueta acostuma a ser absoluta, inalterable i amb connotacions de prejudici. | 1-. Ha plorat quan l’han deixat a la guarderia, és una malcriada. 2-. El meu xicot avui no m’ha trucat; passa de tot. |
Autoinculpació | Em faig responsable i culpable de qüestions diverses, sense ser-ne. | 1-. Si jo hagués conduit el cotxe, no haguéssim tingut l’accident 2-. Si no hagués apagat el mòbil, hagués pogut estar al seu costat quan més em necessitava |
Personalització | Assumeixo que jo mateix o d’altres han causat determinades coses directament. | 1-. Com que jugàvem de petits a bàsquet, ell ha arribat a ser una gran estrella en l’esport. 2-. Com que no he anat a la discoteca, estava buida (no hi havia ningú) |
Imperatiu categòric | M’imposo a mi mateix que hauria d’haver fet quelcom o que ho he de fer, o que no ho hauria d’haver fet | 1-. Tinc l’obligació de quedar amb el meu xicot a les set de cada dia. 2-. No puc veure més de dos copes en una nit. |
Fent aquesta pràctica, he pogut veure que constantment les persones tenim pensaments així de distorsionats, moltes vegades fem prejudicis de les persones, ens auto imposem coses i ens fem responsables de diverses fets que no ho som. Crec que aquest tipus de pensaments que moltes vegades surten amb paraules són inevitables en una persona ja que el fet de reflexionar i donar voltes en alguns temes, surten algun pensament d’aquests que anteriorment hem treballat. Aquests tipus de pensaments moltes vegades aporten a conflictes amb la parella, amb amics, amb la família i amb la gent que t’envolta ja que s’han fet unes idees prèvies a algun fet i moltes vegades no són el que tu ja havies dit i/o pensat. A vegades, en comptes de deixar-nos portar per impulsos, hauríem de racionalitzar una mica més per tal d’escollir l’idea més adient i madura ja que si es fa així molts dels problemes que sorgeixen no apareixerien. 
Els nostres pensaments repercuteixen molt en la manera de viure, en com ens agafem les coses, en els nostres fets, i també en els nostres sentiments, ja que per molt difícil que sigui, si canviem la nostra manera de veure les coses, els nostres sentiments i emocions probablement també canviaran i amb això la nostra manera de viure el dia a dia. Si ens ofusquem i pensem en que no podrem, en que sortirem de casa i ens passarà una desgràcia, en que tot el món ens va en contra, en que no caiem bé a ningú, el dia a dia serà una desgràcia, no l’haurem viscut tal com ens mereixem, l’haurem malgastat i serà un dia més. Així consecutivament, i els dies es convertiran en fracassos, en decepcions, en tristesa i foscos. Aquests pensaments negatius i la forma de mirar la vida d’aquesta manera pot arribar a portar depressions, atacs d’angoixa, d’histèria entre altres. En canvi, si ens mirem la vida d’una manera més optimista, veient que el dia a dia es un regal, que ens passen moltes oportunitats per davant, tot serà més fàcil i aprofitarem tot allò que podem. També se’ns presentaran noves ocasions, se’ns obriran noves portes, que després decidirem què fer amb elles, però tindrem l’oportunitat de gaudir d’aquestes portes independentment del que fem després.
Crec que arribar en aquest punt és molt difícil però penso que tothom qui s’ho proposi pot arribar en aquí, pot fer que la seva vida sigui millor, i no hi ha límit de millora.
“No són els fets, sinó el que pensem dels fets, el que ens pertorba”
Per a més informació__________________________________________________________
Correcte, Laia!
ResponderEliminarBona feina!