ENFOCAMENT SISTÈMIC: teràpia familiar estructural

Per finalitzar el nostre tastet de les diferents psicologies, acabarem amb la teoria de la teràpia familiar estructural que va sostendre Salvador Minuchin.

La teràpia familiar estructural va ser sostinguda per Salvador Minuchin. Aquest va defensar la teoria de que no existeixen famílies desestructurades, sinó que totes elles són estructurades però dins d’aquesta es poden trobar dos tipus de família:

L’estructura d que comprèn la mare, el pare i els fills i l’estructura no estàndard on els pares estan divorciats i tenen un fill, el pare d’adjunta amb una altre dona, el mare o la mare es moren,...

           

Sempre s’ha dit és que els membres d’una família no estàndard, tenen problemes i presenten dificultats. Aquesta idea, S. Minuchin diu que és totalment errònia i afirma que l’estructura no defineix el benestar familiar. És a dir, dins de qualsevol família podem trobar persones amb problemes o individus que no presenten cap mena de dificultat, la qüestió és si dins d’una família les relacions són bones o dolentes.

Minuchin s’até a certs principis per tal que en la família es mantingui un bon funcionament:

1-. Jerarquia (poder i autoritat)

La jerarquia està associada amb el poder i la autoritat. En tots els contextos existeixen jerarquies i, per tant, diversos poders.

Basant-nos en l’àmbit familiar, es necessita un ordre general de funcionament, ja que si la jerarquia de poder s’intercanvia, hi ha dificultats en l’operativització. Per tant, el problema és com s’administra el poder. Un exemple idoni seria en un entrenament de bàsquet on els nens dominen més l’entreno que no pas l’entrenador. En aquest cas podem veure com hi ha intromissions perquè el poder s’ha invertit de l’ordre general. En aquest punt, Minuchin es planteja restaurar la jerarquia general, perquè la responsabilitat que tenen els entrenadors (pares) i, per tant, els hi pertoca el poder, no és equitatiu amb la responsabilitat dels fills.

2-. Fronteres

______________  > frontera rígida: no és permeable, no té en compte els altres,   les decisions es prenen unilateralment.

- - - - - - - - - - - - - - > frontera flexible: és l’ideal. Té en compte l’opinió de tots els membres i admet que la comunicació circuli però la decisió final acaba sent dels qui tenen el poder.

    

........................... >  frontera laxes: és desorganitzada, prenen la decisió els que tenen menys poder.

PRÀCTICA PER DUR A TERME

GENOGRAMA

DIAGRAMA FAMILIAR

REFLEXIONS

Principalment, vull esmentar la importància que crec que poden presentar el genograma i el diagrama. Pel que fa al genograma, penso que pot ser una eina molt útil per a tothom qui vulgui informació sobre una família en concret i la seva estructura d’una manera molt clara i simple. Però sempre i quant vulguem aprofunditzar molt més en l’estructura de la família i les seves relacions, utilitzarem el diagrama familiar ja que no tan sols s’utilitza per a donar-nos informació sobre sexe i edat, sinó que és veu representat cada vincle i relació que trobem entre cada membres, la complicitat que hi pot haver-hi entre dos o més,...

Personalment penso que la teràpia familiar estructural es una grata manera de realitzar  una teràpia. Crec que la visió de Minuchin es bona, però penso que pot ser una eina de tractament, però no el tractament que ha de seguir un pacient ja que penso que primerament s’ha d’estudiar a aquesta persona amb problemes, per tal d’observar d’on venen aquests i llavors valorar si realment és necessari una teràpia familiar o no. Tot i això, penso que una teràpia familiar mai li pot anar bé al pacient, sinó totalment al contrari: a lo millor no li farà gran servei, però de ven segur que no li farà cap mal.

Finalment, comentar que estic molt d’acord amb el que explica de les jerarquies i de les fronteres, però també cal esmentar que és molt difícil aconseguir el poder i l’autoritat adequats per a cada situació i aconseguir una frontera flexible quan es moment de manar als altres.

8. La teoria general de sistemes i causalitat circular

ACTIVITAT 8. CAUSALITAT CIRCUAR

L’enfocament sistemàtic, prové de dos teories que no són pròpies de la psicologia, però que són un dels mètodes que es poden fer servir en aquesta doctrina. Aquestes dues teories són “la teoria general de sistemes” i “ la cibernètica”. L’enfocament sistèmic tracta d’entendre el funcionament de la societat des d’una perspectiva holística i integradora, on l’important són les relacions entre els constituents. Es diu holisme al punt de vista que s’interessa més pel tot que per les parts. L’enfocament sistèmic no concep la possibilitat d’explicar un element si no es precisament en la seva relació amb el tot. Metodològicament, per tant l’enfocament sistèmic és l’oposat a l’ individualisme metodològic, encara que això no impliqui necessàriament que estiguin en contradicció. Considera que les persones no són el problema. Les dificultats que apareixen poden ser manifestades per un individu, però no son el resultat d’un problema de la persona, sinó que es un indicador de que les relacions d’un sistema no són les apropiades o no són ven organitzades.

La teoria general dels sistemes, que és una de les teories que aporta a l’enfocament sistemàtic es l’estudi de realitats complexes, on aquestes realitats no són individuals, sinó que és la suma de les parts la que formen aquestes realitats. Obliga anar més lluny del típic mètode utilitzat per a la psicologia que estudia per separat les diferents parts d’un individu, objecte,...sinó que l’enfocament sistèmic posa com a objecte d’estudi  les relacions i interaccions entre les diferents parts i l’entorn que les envolta.  Els sistemes generals són com un tipus de sistemes particulars amb la mateixa estructura de relacions, de manera que qualsevol d’ells es pot prendre com a model dels dames.

Pel que fa a la cibernètica pot representar-se com una xarxa de relacions o vies d’informació i direcció entre els seus components i entre aquests i el medi ambient, associat a cada element del sistema. La trajectòria d’un sistema cibernètic es realitza sobre la base d’una planificació, control i regulació del comportament dels seus paràmetres essencials.

Causalitat circular

Fins a l’aparició de l’enfocament sistèmic, es considerava la causalitat lineal com una simple regla de causa-efecte:

Si s’intervé sobre la causa, es modifica la conseqüència, i per tant l’efecte.

Els que són sistèmics, però no estan d’acord amb aquesta idea, sinó que creuen que no es pot determinar una causa i el comportament humà no tan sols es una causa, sinó també un efecte; una conseqüència. Dit això, es pot entendre com en ocasions la causa pot haver desaparegut però els hàbits i costums continuen. D’això es dirà que són formes de comportament homeostàtiques, la causa desapareix, però es manté el comportament.

Els sistemàtics parteixen de la idea de la CAUSALITAT CIRCULAR i no de la causalitat lineal com hem vist anteriorment, i en aquesta no és necessari conèixer la causa per a intervenir.

No els interessa saber a on va començar la roda, es a dir, quina és la causa, sinó el procés del sistema. Es pregunten com s’aguanta un sistema, com funciona, com està organitzat,... podríem esmentar, doncs que no buscaran les causes del comportament inadequat, sinó que observaran en un primer moment el sistema en general. En resum, en l’enfocament sistèmic la causa desapareix, però els hàbits segueixen, el comportament i la rutina ja està en nosaltres, tot i que el que ens provocava aquests hàbits ja no existeix.

Gregory Bateson.

Bateson fou un antropòleg que creia en un enfocament sistemàtic circular. Aquest va definir les relacions simètriques i les relacions complementàries dins dels sistemes, aquestes poden ser constructives o destructives:

Les relacions simètriques en les que es dóna una interacció semblant i por ser de tipus constructiu (persones que s’ajuden) o destructiu (discussions)

Les relacions complementàries son les que es dona una interacció diferent (diferents rols) i també poden ser de tipus destructiu o constructiu, on aquesta enriquirà a molta altre gent.

PRÀCTICA A DUR A TERME

La practica consisteix en fer quatre conseqüències de Causalitat circular per a cadascun de les modalitats de relació enumerats anteriorment. 2 diagrames de relació simètrica (constructiva i destructiva) i 2 diagrames de relació complementària (constructiva i destructiva). De manera que així treballarem els diferents tipus de relació que s’estableixen entre individus. Aquesta pràctica la he realitzat conjuntament amb la Marta Cosin.

DIAGRAMES DE RELACIÓ SIMÈTRICA

CONSTRUCTIVA (dues amigues fan classes d’anglès juntes)

DESTRUCTIVA ( Dos famosos es barallen)

RELACIÓ COMPLEMENTÀRIA

CONSTRUCTIVA ( un polític i el poble)

DESTRUCTIVA ( un amo amb un empleat )

REFLEXIÓ DE LA PRÀCTICA

Un cop realitzada aquesta pràctica tant interessant com moltes d’altres que hem fet, he pogut conèixer i aprofunditzar sobre un tema que mai havia sentit a parlar. Si que havia conegut les teràpies en grup, però no es el mateix que l’enfocament sistemàtic tot i que a primera vista ho sembla.

Trobo que es un mètode molt interessant ja que normalment si hi ha un problema, els altres també hi poden tenir molt a veure i crec que està molt bé parlar amb cada un dels membres més pròxims a la persona. Però discrepo amb el fet que si un individu d’aquest sistema té un problema, que el problema no sigui d’ell, sinó de tota la comunitat; es a dir: una família amb la filla que consumeix drogues. La culpa verdadera  i el problema es de la filla i en aquest cas la família no hi té gaire res a veure; encara que la família sigui ven organitzada i presenti unes relacions perfectes aquesta noia serà drogodependent igual, i encara que s’intenti perfeccionar del tot la relació i el vincle amb la família no millorarà.

Penso que si que ens hem de preguntar el com s’aguanta, com s’organitza la família, però també crec que l’individu afectat és el principal objectiu i ens hem de centrar amb ell. No està de més parlar i visionar l’entorn, però crec que ens hem de fixar sobretot amb la noia amb el problema.

Una altre de les coses que més m’ha sobtat es que el pacient, quan porta 10 sessions amb un psicòleg i el problema no s’ha resolt, que hagi de canviar d’aquest. No ho trobo molt normal ja que crec que agafar confiança a una persona es molt difícil, i quan el pacient ja l’hi ha agafat confiança al seu psicòleg, es hora de canviar i començar altre cop. Crec que es un punt de vista molt radical i un punt negatiu per a aquest tipus de teràpies.

Teoria de la motivació

ABRAHAM MASLOW

Tot i que el terme “autorealitzat” va ser acurat per un altre psicòleg (Kart Goldtein), fou Abraham Maslow qui ho va fer famós. Descriu als individus estranys que han aconseguit una “plena humanitat”, una unió psicològica i dedicació al seu treball que els fa altament efectius. Si hi haguessin moltes persones així, pensava Maslow, el nostre mon es transformaria. En lloc de dedicar totes les nostres energies a idear coses més ràpides i millors, hauríem d’intentar crear societats que produeixin més persones autorealitzades.

Abans de Maslow, la psicologia es dividia en dos camps: els conductistes i positivistes “científics”, que pensaven que en psicologia cap idea era valida a menys que s’hagués demostrar, i els psicoanalistes freudians. Maslow va donar lloc a una tercera força: la psicologia humanista, que es negava en veure els sers humans com maquines que funcionen “com a resposta de l’entorn” o com els peons de forces subconscients. Des del seu punt de vista, els sers humans van tornar a ser una altre vegada persones: creatius, amb llibertat, i amb desitjos d’actualitzar el seu potencial. A més a més, els estudia de Maslow que va portar a terme sobre les “experiències- cum- bre”, aquells moments transcendents en els que tot agafa sentit i experimentem una unitat en nosaltres i amb el mon, van contribuir a posar els ciments de la psicologia transpersonal. Aquesta quarta força (psicologia transpersonal) va aportar un marc de referencia més científic a l’estudi de l’experiència religiosa o mística, i va convertir a Maslow en una figura cèlebre en el ambient de la costa oest americana en els anys setanta.

Publicada després de la seva mort, la personalitat creadora es, en realitat, una col·lecció d’articles més que una obra coherent. La primera part es la més inspiradora, i proporciona una excel·lent introducció als pensaments d’aquest psicòleg.

L’autorealitzador

L’estudi de Maslow sobre les persones que s’autorealitzen va iniciar-se amb la seva admiració pels seus professors (l’antropòloga Ruth Benedict i el psicòleg Max Wertheimer). Encara que no eren perfectes, el van impressionar com a sers plenament desenvolupats en tots els aspectes, i recordava el seu entusiasme al pensar que era possible generalitzar a través d’aquestes persones.

Què diferenciava a aquests individus de la resta? En primer lloc, es dedicaven a algo superior a ells mateixos, a una vocació. Van dedicar-se les seves vides a algo al que Maslow va denominar valors de “l’ésser”, com la veritat, la bellesa, la bondat i la simplicitat. Ara bé, aquests “valors” no son simplement preciosos atributs desitjats –són necessitats que han de satisfer. <<de manera clara i empírica, es necessari que el ser humà visqui en la bellesa més que en la lletjor, com que es necessari menjar per l’apetit del seu estomac o descans pel seu esgotat cos>>.

Tots sabem que hem de menjar, beure i dormir, però Maslow afirma que també s’han de realitzar. Aquesta fou la seva famosa jerarquia de necessitats, que començava amb oxigen i aigua i acabava amb la necessitat de realització psicològica i espiritual.

Casi tots els problemes psicològics, Maslow creia, que tenien la seva arrel en “l’enfermetat de l’ànima”, que suposa falta de sentit o ansietat perquè les seves necessitats no es satisfan. La majoria de les persones no poden expressar ni tan sols que tenen aquestes necessitats, encara que la seva buscada es fonamental per ser plenament humans.

Com ja hem dit, Maslow proposa l’idea d’una jerarquia de necessitats, que es molt famosa en la societat actual.  El següent esquema ens mostra una piràmide on se’ns mostra la jerarquia de l’autor.

        1. Necessitats fisiològiques: Són necessitats, de contingut fisiològic bàsic per a mantenir la homeostasis (conjunt de fenòmens d'autoregulació que proporcionen constància en les propietats internes de l'individu). Dins d'aquestes i trobem:  respirar, menjar, beure aigua, dormir, sexe, descansar, mantenir la temperatura corporal i l'equilibri, excretar, evitar el dolor etc. Molts futurs comportaments d'aquestes persones venen donats per la satisfacció d'aquestes necessitats. Si hi ha hagut una satisfacció de necessitats el comportament humà s'orientarà cap al creixement o la mancança de la persona.

·      2. Necessitat de seguretat: Aquestes necessitats sorgeixen quan les fisiològiques es mantenen equilibrades. Les necessitats principals d'aquest nivell són les de sentir-se segur físicament (tenir bona salut) i mentalment. Saber que tenim feina, recursos per avançar, una bona moralitat, estabilitat familiar, de propietat privada (el nostre propi espai on viure) ens ajuda a estar més segurs de nosaltres mateixos.

El fet de tenir una imatge interior segura del que passarà en un futur pròxim ens dóna seguretat, confiança, confort, etc. Si no fos així ens sentiríem dèbils, intranquils.

·      3. Necessitat d'amor i pertinença : Aquestes necessitats estan relacionades amb el desenvolupament afectiu de l'individu. L'ésser humà, per naturalesa sent la necessitat de relacionar-se amb el món que l'envolta, ser part d'un grup, una comunitat, agrupar-se en famílies. Algunes de les necessitats bàsiques d'aquest nivell són: l'amistat, l'afecte, l'amor, els amics, la família, la intimitat sexual -necessitat de sentir-nos integrats dins un grup-,etc. Dins aquest nivell també trobem els rituals iniciàtics on la persona està disposada a sotmetre's a diversos ritus per tal de formar part d'un grup. Aquests poden ser tan fumar, vestir-se d'una manera determinada, dur un pentinat semblant a la resta del grup, etc. Tot això no és res més que una expressió de pertinença d'un grup. A vegades no té perquè ser un grup d'amics, també pot ser un sentiment d'identitat nacional que ens desencadena un esperit de pertinença), d'amor, és a dir tenir la sensació que som especials per alguna persona a aquest món ja sigui per la nostra parella o certs amics i amigues. Això demostra l' importància que és tenir amics per les persones, ja que és una necessitat que tots tenim.

      Si el sentiment de pertinença no se satisfà, segons Maslow podem desenvolupar trastorns de personalitat: trastorn obsessiu compulsiu, ansietat, etc. És a dir, tots els trastorns psicològics van estretament lligats amb les necessitats jerarquitzades.

·     4. Necessitat d'autoestima: Dins aquest nivell Maslow descriu dos tipus de necessitats d'estima, una d'alta i una altra de baixa.

·         L'estima alta consisteix en respectar-se i confiar en un mateix; sentir-se competent, independent i lliure. L'estima baixa, en canvi, consisteix en el respecte per part de la resta de persones, de les quals esperem atenció, estima, reconeixement, reputació, etc.

·         Si es produeix una manca d'aquestes necessitats, sorgeix una baixa autoestima i complex de sentir-se inferior envers els altres.

·  5. Necessitat d'autorealització: Aquest últim nivell és una mica diferent dels anteriors. Aquí s'inclouen les necessitats més elevades, que es troben al punt àlgid de la jerarquia. Si se satisfan trobem sentit a la vida a través del                 desenvolupament del potencial quan realitzem una activitat. Per arribar a aquest nivell cal haver superat i completat els nivells anteriors.

En aquest punt realitzem el màxim del nostre potencial tot construint un sentit             havent adquirit pel camí un plus addicional per arribar a experiències cimeres,     és  dir moments de plena felicitat on la persona se sent a gust amb el món que l'envolta. Les persones autorealitzades han tingut al llarg de la vida múltiples experiències cimeres i si alguna necessitat puntual no se satisfà, la persona no       deixa de tenir experiències cimeres.

Aconseguint una humanitat plena

Per a fer l’autorealització un concepte menys ocult, Maslow tenia molt interès en demostrar el que significava en el dia a dia, instant a instant. Per a ell no es tractava d’un “únic gran moment” com una experiència, més bé suposava:

- Experimentar amb total concentració. Compromís amb alguna cosa que ens fa oblidar les nostres defenses, la nostra timidesa. En aquests moments recobrem “d’innocència infantil”.

- consciència de la cida com una sèrie d’eleccions – una direcció ens permet avansar en el nostre creixement personal, l’altre suposa una regressió.

- Ser conscient de que es té un “jo” i escoltar la seva veu, més que a la veu d’un pare o de la societat.

- Decidir ser sincer i com conseqüència responsabilitzar-se del que es pensa i del que es sent. La disposició a dir: “no, ni això, ni això; no m’agrada”, inclús encara que amb això et guanyis l’antipatia de tots.

- Disponibilitat per treballar i esforçar-se per aprofitar al màxim les pròpies capacitats. En qualsevol camp en el que s’estigui, estar entre els millors.

- Un verdader desig de descobrir les defenses psicològiques pròpies i abandonar-les.

-Estar disposat a veure les altres persones amb tot el ser resplendor.

Quines son les implicacions d’estudiar tansols a les persones sanes, creatives, plenament realitzades? No es d’estranyar que Maslow conclogui: “s’obté una visió diferent de la humanitat”.

Es difícil veure ara quina revolució va desencadenar Maslow al decidir centrar-se en això, però s’ha de recordar que va tenir lloc dins d’un paradigma mèdic basat només en l’enfermetat psicològica. Maslow pensava que la psicologia s’havia de centrar en la plena humanitat. En aquest context, una persona neuròtica passa a ser simplement una persona que “no esta encara plenament realitzada”. Això pot semblar una diferència semàntica, però en realitat va suposar un canvi profund en la psicologia.

PRÀCTICA A REALITZAR

La pràctica d’avui, consta en analitzar cada tipus de necessitats i trobar un comportament constructiu, destructiu i fallit per a cada una.

·         Comportament destructiu: s’orienta a satisfer unes necessitats de manera que nosaltres hi sortim guanyant i els altres també.

·         Comportament destructiu: satisfà la necessitat temporalment però en podem sortir perjudicats.

·         Comportaments fallits: no assoleixen satisfer l’objectiu de la necessitat.

La pràctica la vaig realitzar junt amb la Marta Cosin.

Tipus de necessitat	Cas	Comportament constructiu	Comportament destructiu	Comportament fallit
Fisiològica	Una persona amb molt mal d’esquena	Anar al fisioterapeuta per a què li faci un massatge	Prendre’s medicaments amb efectes secundaris greus, però que li fan passar el mal d’esquena.	Estar tot el dia al sofà en una posició on no li fa mal l’esquena.
Seguretat	Una mare que té un fill a casa que li roba els diners	Guardar tots els diners en una caixa forta i/o portar-los sempre a sobre	Fer fora al fill de casa.	Renyar casa vegada al fill i intentar-hi parlar sempre que presenta algun moviment sospitós.
Amor i pertinença	Una noia que està enamorada d’un noi que ni tan sols coneix	Presentar-se i intentar mantenir-hi alguna conversa agradable	Anar amb el noi i fer-li un petó a la boca de bones a primeres	No dir-li res al noi i intentar passar sempre desapercebuda davant d’ell
Autoestima	Sentir-se ignorat en una colla d’amics.	Ajudar als amics amb tot allò que pugui i fer tot allò que sempre ha destacat per tal que es fixin amb ell	parlar malament de la colla amb altres cursos, amb altres companys,...	No sortir de casa ni anar a l’escola ja que se’ls trobarà
Autorealització	Et demanen fer un treball molt difícil a la universitat i tens ganes de treure molt bona nota.	Realitzar-lo molt bé i com a conseqüència treus un 9 o un 10	Copiar el treball d’un company d’altres cursos, d’internet,...	t’esforces en fer el treball, però no treus més de un 5.5

REFLECCIÓ DE LA PRÀCTICA REALITZADA.

Si sóc sincera, a l’iniciar la pràctica pensava... Laia! Quin avorriment que t’espera durant aquestes hores! Però al llarg de la pràctica m’he anat engrescant i m’ha interessat molt el tema tractat, sobretot al moment de fer la pràctica que el professor ens va demanar. Mentre realitzàvem els comportaments de cada tipus de necessitat, he reflexionat amb les tantes vegades  en la meva vida que he tingut un comportament fallit, però sobretot destructiu per causa de la meva mala disposició o per a ser tant impulsiva. Crec que ha estat una pràctica molt positiva, on ens n’hem adonat que realment tenim unes necessitats bàsiques, però que un cop hem satisfet aquestes no està, sinó que hem de buscar a totes les altres; i per a arribar amunt i ser dels millors entre un grup, hem d’esforçar-nos per a arribar a dalt de tot de la piràmide, satisfer les necessitats d’autorealització, que probablement seran les que ens faran ser diferents de la resta.

Un dia, parlant amb altres companyes i comentant la pràctica, vam fer una reflexió molt adequada, i es que sovint desitgem les coses dels dames, pensem que els altres són més feliços que nosaltres i no valorem realment el que tenim, i es que... primerament, hem de valorar el que tenim i voler arribar a dalt de tot de la piràmide, després, serà el moment de decidir si realment estem contents amb el que tenim o no, i si no estem contents, es qüestió de mirar quin es el fallo de la nostra piràmide i intentar-ho arreglar. Mai sabrem si els altres són més feliços que nosaltres, no hi ha cap termòmetre que mesuri la felicitat, i cadascú s’ha d’emmirallar amb ell mateix i intentar autosuperar-se a ell mateix i no als altres.