Per finalitzar el nostre tastet de les diferents psicologies, acabarem amb la teoria de la teràpia familiar estructural que va sostendre Salvador Minuchin.
La teràpia familiar estructural va ser sostinguda per Salvador Minuchin. Aquest va defensar la teoria de que no existeixen famílies desestructurades, sinó que totes elles són estructurades però dins d’aquesta es poden trobar dos tipus de família:
L’estructura d que comprèn la mare, el pare i els fills i l’estructura no estàndard on els pares estan divorciats i tenen un fill, el pare d’adjunta amb una altre dona, el mare o la mare es moren,...
Sempre s’ha dit és que els membres d’una família no estàndard, tenen problemes i presenten dificultats. Aquesta idea, S. Minuchin diu que és totalment errònia i afirma que l’estructura no defineix el benestar familiar. És a dir, dins de qualsevol família podem trobar persones amb problemes o individus que no presenten cap mena de dificultat, la qüestió és si dins d’una família les relacions són bones o dolentes.
Minuchin s’até a certs principis per tal que en la família es mantingui un bon funcionament:
1-. Jerarquia (poder i autoritat)
La jerarquia està associada amb el poder i la autoritat. En tots els contextos existeixen jerarquies i, per tant, diversos poders.
Basant-nos en l’àmbit familiar, es necessita un ordre general de funcionament, ja que si la jerarquia de poder s’intercanvia, hi ha dificultats en l’operativització. Per tant, el problema és com s’administra el poder. Un exemple idoni seria en un entrenament de bàsquet on els nens dominen més l’entreno que no pas l’entrenador. En aquest cas podem veure com hi ha intromissions perquè el poder s’ha invertit de l’ordre general. En aquest punt, Minuchin es planteja restaurar la jerarquia general, perquè la responsabilitat que tenen els entrenadors (pares) i, per tant, els hi pertoca el poder, no és equitatiu amb la responsabilitat dels fills.
2-. Fronteres
______________ > frontera rígida: no és permeable, no té en compte els altres, les decisions es prenen unilateralment.
- - - - - - - - - - - - - - > frontera flexible: és l’ideal. Té en compte l’opinió de tots els membres i admet que la comunicació circuli però la decisió final acaba sent dels qui tenen el poder.
........................... > frontera laxes: és desorganitzada, prenen la decisió els que tenen menys poder.
PRÀCTICA PER DUR A TERME
GENOGRAMA
DIAGRAMA FAMILIAR
REFLEXIONS
Principalment, vull esmentar la importància que crec que poden presentar el genograma i el diagrama. Pel que fa al genograma, penso que pot ser una eina molt útil per a tothom qui vulgui informació sobre una família en concret i la seva estructura d’una manera molt clara i simple. Però sempre i quant vulguem aprofunditzar molt més en l’estructura de la família i les seves relacions, utilitzarem el diagrama familiar ja que no tan sols s’utilitza per a donar-nos informació sobre sexe i edat, sinó que és veu representat cada vincle i relació que trobem entre cada membres, la complicitat que hi pot haver-hi entre dos o més,...
Personalment penso que la teràpia familiar estructural es una grata manera de realitzar una teràpia. Crec que la visió de Minuchin es bona, però penso que pot ser una eina de tractament, però no el tractament que ha de seguir un pacient ja que penso que primerament s’ha d’estudiar a aquesta persona amb problemes, per tal d’observar d’on venen aquests i llavors valorar si realment és necessari una teràpia familiar o no. Tot i això, penso que una teràpia familiar mai li pot anar bé al pacient, sinó totalment al contrari: a lo millor no li farà gran servei, però de ven segur que no li farà cap mal.
Finalment, comentar que estic molt d’acord amb el que explica de les jerarquies i de les fronteres, però també cal esmentar que és molt difícil aconseguir el poder i l’autoritat adequats per a cada situació i aconseguir una frontera flexible quan es moment de manar als altres.
Bona feina, Laia!
ResponderEliminar