8. La teoria general de sistemes i causalitat circular

ACTIVITAT 8. CAUSALITAT CIRCUAR

L’enfocament sistemàtic, prové de dos teories que no són pròpies de la psicologia, però que són un dels mètodes que es poden fer servir en aquesta doctrina. Aquestes dues teories són “la teoria general de sistemes” i “ la cibernètica”. L’enfocament sistèmic tracta d’entendre el funcionament de la societat des d’una perspectiva holística i integradora, on l’important són les relacions entre els constituents. Es diu holisme al punt de vista que s’interessa més pel tot que per les parts. L’enfocament sistèmic no concep la possibilitat d’explicar un element si no es precisament en la seva relació amb el tot. Metodològicament, per tant l’enfocament sistèmic és l’oposat a l’ individualisme metodològic, encara que això no impliqui necessàriament que estiguin en contradicció. Considera que les persones no són el problema. Les dificultats que apareixen poden ser manifestades per un individu, però no son el resultat d’un problema de la persona, sinó que es un indicador de que les relacions d’un sistema no són les apropiades o no són ven organitzades.

La teoria general dels sistemes, que és una de les teories que aporta a l’enfocament sistemàtic es l’estudi de realitats complexes, on aquestes realitats no són individuals, sinó que és la suma de les parts la que formen aquestes realitats. Obliga anar més lluny del típic mètode utilitzat per a la psicologia que estudia per separat les diferents parts d’un individu, objecte,...sinó que l’enfocament sistèmic posa com a objecte d’estudi  les relacions i interaccions entre les diferents parts i l’entorn que les envolta.  Els sistemes generals són com un tipus de sistemes particulars amb la mateixa estructura de relacions, de manera que qualsevol d’ells es pot prendre com a model dels dames.

Pel que fa a la cibernètica pot representar-se com una xarxa de relacions o vies d’informació i direcció entre els seus components i entre aquests i el medi ambient, associat a cada element del sistema. La trajectòria d’un sistema cibernètic es realitza sobre la base d’una planificació, control i regulació del comportament dels seus paràmetres essencials.

Causalitat circular

Fins a l’aparició de l’enfocament sistèmic, es considerava la causalitat lineal com una simple regla de causa-efecte:

Si s’intervé sobre la causa, es modifica la conseqüència, i per tant l’efecte.

Els que són sistèmics, però no estan d’acord amb aquesta idea, sinó que creuen que no es pot determinar una causa i el comportament humà no tan sols es una causa, sinó també un efecte; una conseqüència. Dit això, es pot entendre com en ocasions la causa pot haver desaparegut però els hàbits i costums continuen. D’això es dirà que són formes de comportament homeostàtiques, la causa desapareix, però es manté el comportament.

Els sistemàtics parteixen de la idea de la CAUSALITAT CIRCULAR i no de la causalitat lineal com hem vist anteriorment, i en aquesta no és necessari conèixer la causa per a intervenir.

No els interessa saber a on va començar la roda, es a dir, quina és la causa, sinó el procés del sistema. Es pregunten com s’aguanta un sistema, com funciona, com està organitzat,... podríem esmentar, doncs que no buscaran les causes del comportament inadequat, sinó que observaran en un primer moment el sistema en general. En resum, en l’enfocament sistèmic la causa desapareix, però els hàbits segueixen, el comportament i la rutina ja està en nosaltres, tot i que el que ens provocava aquests hàbits ja no existeix.

Gregory Bateson.

Bateson fou un antropòleg que creia en un enfocament sistemàtic circular. Aquest va definir les relacions simètriques i les relacions complementàries dins dels sistemes, aquestes poden ser constructives o destructives:

Les relacions simètriques en les que es dóna una interacció semblant i por ser de tipus constructiu (persones que s’ajuden) o destructiu (discussions)

Les relacions complementàries son les que es dona una interacció diferent (diferents rols) i també poden ser de tipus destructiu o constructiu, on aquesta enriquirà a molta altre gent.

PRÀCTICA A DUR A TERME

La practica consisteix en fer quatre conseqüències de Causalitat circular per a cadascun de les modalitats de relació enumerats anteriorment. 2 diagrames de relació simètrica (constructiva i destructiva) i 2 diagrames de relació complementària (constructiva i destructiva). De manera que així treballarem els diferents tipus de relació que s’estableixen entre individus. Aquesta pràctica la he realitzat conjuntament amb la Marta Cosin.

DIAGRAMES DE RELACIÓ SIMÈTRICA

CONSTRUCTIVA (dues amigues fan classes d’anglès juntes)

DESTRUCTIVA ( Dos famosos es barallen)

RELACIÓ COMPLEMENTÀRIA

CONSTRUCTIVA ( un polític i el poble)

DESTRUCTIVA ( un amo amb un empleat )

REFLEXIÓ DE LA PRÀCTICA

Un cop realitzada aquesta pràctica tant interessant com moltes d’altres que hem fet, he pogut conèixer i aprofunditzar sobre un tema que mai havia sentit a parlar. Si que havia conegut les teràpies en grup, però no es el mateix que l’enfocament sistemàtic tot i que a primera vista ho sembla.

Trobo que es un mètode molt interessant ja que normalment si hi ha un problema, els altres també hi poden tenir molt a veure i crec que està molt bé parlar amb cada un dels membres més pròxims a la persona. Però discrepo amb el fet que si un individu d’aquest sistema té un problema, que el problema no sigui d’ell, sinó de tota la comunitat; es a dir: una família amb la filla que consumeix drogues. La culpa verdadera  i el problema es de la filla i en aquest cas la família no hi té gaire res a veure; encara que la família sigui ven organitzada i presenti unes relacions perfectes aquesta noia serà drogodependent igual, i encara que s’intenti perfeccionar del tot la relació i el vincle amb la família no millorarà.

Penso que si que ens hem de preguntar el com s’aguanta, com s’organitza la família, però també crec que l’individu afectat és el principal objectiu i ens hem de centrar amb ell. No està de més parlar i visionar l’entorn, però crec que ens hem de fixar sobretot amb la noia amb el problema.

Una altre de les coses que més m’ha sobtat es que el pacient, quan porta 10 sessions amb un psicòleg i el problema no s’ha resolt, que hagi de canviar d’aquest. No ho trobo molt normal ja que crec que agafar confiança a una persona es molt difícil, i quan el pacient ja l’hi ha agafat confiança al seu psicòleg, es hora de canviar i començar altre cop. Crec que es un punt de vista molt radical i un punt negatiu per a aquest tipus de teràpies.